La Correspondència epistolar de la família Burguès (1750-1850) / Javier Antón Pelayo
Antón Pelayo, Javier


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions, 2013
332 p. : il. ; 23 cm (Monografies Manuscrits, 9) 
Índexs.
ISBN 9788449042126

Aquest llibre transcriu, analitza i interpreta la correspondència familiar -inèdita- de la família Burguès durant la seva estada a Coromines (Sant Martí Sescorts) entre 1730 i 1765. El casament de l'hereu Narcís de Burguès i de Font amb la pubilla Isabel Coromines el 1727 va implicar el trasllat de part de la família a terres osonenques. Aquesta circumstància i la necessitat de mantenir la comunicació entre els parents i els amics van generar un notable volum de correspondència. A través de les cartes s'han pogut reconstruir diferents episodis familiars: la nefasta relació entre l'hereu i el seu pare, les reivindicacions de la noblesa catalana davant la justícia i Cort, l'estratègia per aconseguir dues monges del monestir de Ripoll i la turmentada vida matrimonial de Manuel Sisternes, fiscal de la Reial Audiència de Catalunya. La cultura escrita del segle XVIII català queda reflectida en les pràctiques epistolars que apliquen els corresponsals de la família Burguès quan escriuen cartes familiars, gratulatòries, consolatòries o amoroses. (Editorial).

La Sociabilitat epistolar de la família Burgués de Girona (1799-1803) / Javier Antón Pelayo
Antón Pelayo, Javier


Girona : Cercle d'Estudis Històrics i Socials de Girona, 2005
363 p. : il. ; 21 cm (Quaderns del Cercle, 21) 
Índex onomàstic. Transcripció del fons epistolar de Martí de Burgués.
ISBN 8493400416

Aquest llibre transcriu i analitza 205 cartes, la major part de les quals van ser dirigides al noble gironí Martí de Burgués entre 1799 i 1803. El fons epistolar, que es conserva a l'Arxiu de la Catedral de Girona, està majoritàriament escrit en castellà. La raó d'això no només es deguda a la procedència de les cartes -moltes de fora del Principat- sinó a què les classes dirigents catalanes van aprendre l'idioma de la monarquia borbònica i la van fer servir com a llengua vehicular (al menys per escrit) i com a element de distinció social en el transcurs de la segona meitat del segle XVIII.